L'ésser és immobil, únic, etern, continu... Aleshores, que és l'ésser? I, que és el no ésser?

L'ésser és tot allò que existeix, tingui vida o no, tot el que nosaltres podem percebre a través dels sentits. I, el no ésser, és tot allò que no existeix, i mai existirá.

Però, de veritat es pot dir, que una pedra és un ésser? O, seria millor considerar que l'ésser és tot allò que te vida?

La ment és l'aparell que ens guiarà per els camins de la manera més correcte.

Hi ha que aprofitar cada instant de la nostra vida, sense presa, perque potser després sigui massa tard. La vida ens dona al llarg del temps molts camins que escollir, mai es sap quin és l'adecuat, cap de nosaltres sabem que pasarà a l'endemà, o que ens espera al final del camí. A vegades ens precipitem en pendre una decisió. La millor manera de pensar que decisió escollir és relfexionant molt en el present, el que ara mateix estem vivint. No hem de tenir presa en créixer o en que passin els dies, després serà massa tard y serà quan volguem regresar al pasat.

Aquesta porta, és la sortida de la vida o l'entrada d'una nova?

Aquesta porta pot ser tan l'entrada d'una vida nova, o com la sortida de la vida. El perquè ho crec és per que, hi ha ambits que coincideixen la religió amb la filosofia que són en l'interès per l'origen del món, la raó de l'existència humana, el sentit de la vida o l'explicació del dolor i la mort. Però jo penso, tot el món creu que després de la vida, se li anomena mort? O, és solament un pas a una nova vida? Pot ser que millor o pitjor, ningú ho sap, i no solament és qüestió de religió, que donen respostes basades en la fe. Pot ser que existeixi la reencarnació, o que el que ara estem vivint tan sol sigui la mort, i després passem a la veritable vida. I, després de tot l'ho viscut, anirem a parar amb tota aquella gent que ja no està amb nosaltres?